Historia de Hostal Pedraforca
Dormir i menjar com a casa als peus de la muntanya màgica
El matrimoni de Sant Joan de Vilatorrada format per Pepita Seguí i Josep Maria Torra es mostren orgullosos , amb un somriure d’orella a orella , de poder celebrar el cinquanté aniversari del que asseguren que ha estat per ells el seu quart fill.
Oficialment només en tenen tres , però l’Hostal Pedraforca s’ha convertit en un membre més de la família. I és que auqest projecte al qual van endinsar-se sense pensar i garebé per casualitat , s’ha acabat convertint en la seva vida.
És ara que ho expliquen amb un somriure d’orella a orella , perquè al llarg d’aquest mig segle confessen que s’han vist de tots colors. << Mai a la vida>> s’haurien imaginat ser on són ara : jubilats i amb el futur encarrilat d’aquest hostal situat al municipi de Saldes , als peus del Pedraforca.
En Josep Maria és mecànic i ha treballat durant 35 anys a la Pirelli i la seva dona , la Pepita , és modista. Com un mecànic i una modista de trenta anys , sense experiència en el món de l’hosteleria , van atrevir-se a construir al bellmig de la muntanya? Això mateix s’ho han preguntat moltes vegades. << Jo tenia un company de feina que tenia casa a Saldes i mig de broma mig de debò vam começar a plantejar la idea de muntar un refugi de muntanya a tocar del Pedraforca >>, explica Torra. El 1965 van começar aquest projecte juntament amb un altre matrimoni amb qui van ser socis durant uns anys. << No teníem ni experiència ni diners >> , afegeix Pepita , << i vam començar amb una mà al davant i l’laltra al darrere. Vam anar fent d mica en mica l’edifici , que va començar amb dues plantes i un àtic >> No hi va haver cap inauguració oficial, perquè quan encara hi havia els obrers , algunes persones ja demananven per allotjar-s’hi, recorden.
D’allò ja en fa cinquanta estius i els temps han canviat molt , però encara tenen al cap com els va costar de tirar endavant el negoci que per a ells ha estat una vocació.
<< De seguida vam començar a fer ampliacions i poc a poc hi anàvem fent millores>> , expliquen , << i cada any , quan venien els clients , ja tenien ganes de veure quina seria la novetat d’aquell estiu. Quan teníem una mica de diners , els invertíem en alguna millora , i nosaltres fins i tot ajudàvem als obrers>> , relaten. Una de les incorporacions que recorden amb més << terror>> és la instal·lació del sistema de calefacció. << Vaig pensar que no el podríem pagar mai , tot aquell dineral >> , confessa la Pepita. << Va estar dos mesos sense parlar-me perquè es va enfadar amb mi per tirar endavant aquesta obra >> , riu en Josep Maria, << però és que ens hi vam tirar de cap , era molt car >> , afegeix.
L’edifici original ha evolucionat i ha crescut. Les habitacions tenen bany , un gran restaurant amb vistes al Pedraforca és l’estrella de l’hostal , disposen d’una terrassa única i de vint – i -quatre habitacions amb capacitat per a més d’una seixantena de clients. El que no ha canviat tant , creuen , són els clients. << Tenim moltes persones fidels que venen any rere any a l’hostal i fins i tot ja tenim famílies amb tres generacions que han passat per aquí>>, diuen orgullosos. Ara també hi ha molts clients nous i moltes persones que només vénen al restaurant a tastar plats que ens han fet famosos , com l’arròs amb ceps. Per a ells , però , el tracte familiar és << clau >> per treballar de cara al públic , << siguin clients coneguts o no >> i així ho han mantingut fins que es van jubilar. Ja fa temps que al capdavant del negoci hi ha en Jordi Torra , un dels fills , i la seva dona , Clàudia Matamala , que han mantingut l’essència de l’hostal i també li han aportat un toc de modernitat en adaptar-lo als nous temps.
Les vistes , l’entorn natural , l’ambient familiar que et fa sentir com a casa i la bona cuina són els principals atractius per als visitants . Així ho asseguren els que l’han creat i fet créixer . Un segell d’identitat que esperen que no es perdi mai.
Dani Perona – Regió 7 , dimarts 16 d’agost del 2016